Instructiva Musical d'Alfarrasí Instructiva Musical d'Alfarrasí
            
25/Juny/2017 - 14:12
Theme creado por
dev-postnuke.com
La nostra llavor
Article de l'escola destinat al llibre de festes de 2008.
    Ja sabem que la nostra comarca, la nostra Vall, és una terra de músics. Tots els pobles, per menuts que siguen, conten almenys amb una banda de música; si mirem al nostre voltant, aquest fet és una realitat vital: Alfarrasí, Montaverner, Benigànim, L’Olleria, Bèlgida, Albaida, Ontinyent o Quatretonda tenen més d’una agrupació musical. Doncs bé, açò significa que una gran part (quasi que tota en alguns casos) de la cultura que identifica els pobles valldalbaidins, està constituïda bàsicament per les bandes de música. Aquest fet evidencia un aspecte fonamental: que la cultura dels nostres pobles es nodreix de les Escoles de música, que son, en essència, la llavor de les nostres bandes.
Cada any, tots els músics de la Vall d’Albaida ens trobem a les entrades de moros i cristians de diferents pobles, a la Diada comarcal que ens reuneix... però, som conscients de la necessitat de les Escoles de Música per a la nostra pervivència?; de deveres entenem que una escola ben treballada, sana i viva ens assegura el futur?. Els que treballem a les Escoles de Música i ens movem entre els nostres futurs músics, se’n adonem que és una experiència d’allò més gratificant, no sols per què educar-los musicalment ja ho és, sinò també per què arribar a ells mitjançant la música (que per a molts no és obligatòria) ens enriqueix i a més, recupera l’essència de l’educació musical de dècades anteriors; és allò que a mi m’agrada anomenar fer banda. Molts posaran en dubte aquestes afirmacions, però no cal anar molt lluny per comprovar que açò és ben cert.
Sense sortir de casa, he anat preguntant i he fet un recorregut per l’Escola de Música de la Banda Instructiva Musicaldes de, quasi bé, principis de segle XX i he comprovat que ha sigut una escola, com deia, treballada, sana i viva, ja que sempre ha estat algun músic (el més avançat) al capdavant de l’educació musical dels membres de la Instructiva. Perquè ara ja no és així, però bé sabem que quan erem menuts, no anavem a gimnàstica rítmica, ni a futbol, ni a tenis... si no que quan sortiem de l’escola anavem a fer cua a la porta de casa Teruel o Rogelio, amb la il·lusió de que ens passara la lliçó de l’Eslava.
    Corrien els anys 20 del segle passat quan Federico Calabuig Juan, bombardí i mestre de la música, donava lliçó en sa casa a una colla de xavals que de segur ens dibuixen un somriure als llavis: el tio Enrique (el que després seria el barber), el tio Amalio, el tio Garcia, Enriquet el del Carrer la Font o, el seu germà major, aquell prim i
dolç fiscorn, el tio Guzman. Tots els alumnes passaven lliçó i aprenien a tocar l’instrument al carrer Sant Jeroni, però també és cert que el mestre els feia dur el pas amb l’instrument al coll, casa amunt i casa avall, per què estigueren preparats per a la música al carrer. Això si que és una escola completa!
Després va ser Antonio Martí, compositor, mestre de la música i cosí germà d’Antonio el de la plaça (conegut pels actuals músics com un dels millors clarinets de la
banda), qui donava solfa a un grup de músics que ja tots coneguem i que, en alguns casos, inauguren nissagues familiars de músics alfarrasiners que encara avui perviuen. Ells eren entre d’altres, Enrique Vallés, Antonio Vidal, Carlos Martí, Enrique Gómez o Simeón Martí. Però, la salut d‘Antonio Martí no era massa bona, i durant moltes temporades en les que el mestre no es trobava bé, i segons les possibilitats i limitacions de cadascú, passaven lliçó altres músics de la banda. Així, el clarinet Juanito Garcia s’encarregava de donar les lliçons en clau de Sol, mentre que el bombardí Pepe Úbeda s’ocupava d’ensenyar la seua part, la clau de Fa.
    Tot i això, quan acabant els anys 50 Antonio Martí va deixar la direcció de la Instructiva per motius de salut, va ser el tio Salvoret qui el va substituir, sent Federico Calabuig Vidalqui es va encarregar dels educands de la banda. Es va fer càrrec de ,ni
més ni menys, que 30 xiquets entre els que s’hi troben músics que encara avui son un referent a la nostra banda; xiquets que berenaven rosques de pa amb sagí i que hui ens fan passar moments de rialles amb aquelles històries. Eren, entre altres, Rafaelin, Eloy, Rosendo, Pepe el Moreno, Abel... menuda quinta!
    Ja a partir del 1959, any en que va faltar el tio Salvoret, va agafar la direcció de la banda el senyor Emilio Sanz,
músic reconegut i estimat a moltes bandes de la nostra comarca i voltants. Ell, com a bon clarinetista, donava lliçó a la secció de fusta de la banda, mentre que de la part dels metall s’encarregava Batiste Teruel, mestre ja de quasi bé tots els músics que ara integrem la Instructiva.
Açò va ser així fins principis dels anys 80 en que, degut al delicat estat de salut del mestre, va agafar la direcció de la banda i dels educands el jove Rogelio Blasco que, com ja tots sabem, ens ha conduit fins el canvi de segle.
Amb ell, i des de l’any 2000, la Instructiva Musical compta amb una Escola de Música estable, viva i en constant activitat en la que treballen tretze professors de distintes especialitats que tracten, any rere any, de formar músics que engreixen la nostra banda. Açò, junt amb la experiència gratificant que, com ja he dit, suposa treballar amb els
futurs músics, és el que crec que es fa necessari per a fer banda. Si mirem els músics que ,o bé ens han ensenyat o bé han sigut alumnes de l’escola al llarg de l’últim segle, caldrà preguntar-se...què havera sigut de la banda si els nostres pares, avis o besavis no ens hagueren educat en la cultura musical del nostre poble? què havera sigut de la banda sense la nostra llavor?.


Banda Instructiva Musical Alfarrasí - Carrer sant Antoni, 21 - Alfarrasi (valencia)
Contrats: 615230244 - Escola: 658793196

ecoestadistica.com